Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

76 страница из 88

Quant a la qualitat de les aigües de bany, tan sols dues zones tenen una qualitat de l’aigua no apta per al bany, conseqüència de les diverses eixides directes al mar de les séquies existents entre Massamagrell i el Puig de Santa Maria; a nou zones la qualitat és apta per al bany i a la resta de les zones de bany la qualitat és òptima, dins la Figura 19 i en Taula 8 s’enumeren les platges de bany de la costa valenciana i s’hi exposen algunes dades, com la longitud, l’amplada mitjana o la qualitat de les aigües, entre altres.

Les platges de la costa valenciana són principalment obertes: 32 d’aquestes, que suposen un 69,6%. D’aquestes, n’hi ha quatre que són platges obertes amb camp d’espigons, que se situen entre Puçol i la Pobla de Farnals. Un altre grup de cinc platges, denominades recolzades, són annexes als ports esportius existents a Canet d’en Berenguer, Port Saplaya i el Grau de Gandia i els ports de Sagunt i de València. A Cullera s’agrupen les tres platges denominades encaixades, la cala del far de Cullera, de l’Illa i de Sant Antoni. Totes les platges descrites tenen les arenes daurades i són d’arenes fines, amb grans amb un diàmetre mitjà de partícula (D50) menor a 25 mm i arenes mitjanes (25 mm < D50 < 50 mm). Tan sols n’hi ha una excepció, a la platja del sud de Sagunt, que posseeix una coloració grisenca per ser del tipus de platja denominat d’abocament de cendres. Finalment, l’única zona de costa amb denominació de platja que no té arena és la platja de Massalfassar. Aquesta platja és una escullera de 3 quilòmetres que protegeix l’autopista V21 i que circula paral·lela a la costa a escassos 30 metres de la línia del mar.