Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

72 страница из 88

En aquesta franja comença a tindre importància la classificació del sòl l’ús urbà. Només tres municipis tenen un percentatge inferior al 5% (Massamagrell, Sagunt i València); vuit municipis presenten un ús de sòl urbà entre el 5 i el 25% (Albalat dels Sorells, Canet d’en Berenguer, Cullera, Gandia, Meliana, Oliva, Tavernes de la Valldigna i Xeraco); onze municipis tenen una ocupació urbana del sòl entre 26% i 50% (Alboraia, Albuixec, Daimús, Foios, Guardamar de la Safor, Massalfassar, Piles, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria i Sueca), i, finalment, dos municipis tenen un percentatge d’ús urbà en la franja de 100 metres de la costa superior al 55% (Bellreguard i Miramar).

Si es considera en conjunt la franja de territori de 200 metres des de la costa (Figura 18C), es confirma la pèrdua de sòl d’ús natural enfront de l’ús urbà, dins alguns casos, la superfície urbana respecte a la superfície d’ús natural s’arriba a duplicar (Daimús, Guardamar de la Safor, Piles, Puçol i Sueca), quadruplicar (Bellreguard i Miramar) i fins i tot quintuplicar (la Pobla de Farnals). A més, com pot visualitzar-se en la Figura 18C, es posa de manifest la presència d’altres usos que no són significatius en les franges anteriors.