Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн
200 страница из 211
Mentre des de les universitats, especialment amb la coordinació de l’IIFV,4 s’anava perfilant el model de llengua estàndard oral i escrit, no eren estranys els atacs de la dreta política valenciana al procés de normalització de la llengua i al model de llengua vigent; un model que jutjaven com a massa convergent amb Catalunya, o simplement com una imposició catalanista.5 En aquest marc sociolingüístic, l’any 1998 s’aprova la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que pretén la constitució d’un organisme oficial valencià que legisle en matèria lingüística:
Les seues funcions són les de determinar i elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l’idioma valencià, així com vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, i la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló, seguint en qualsevol cas els principis i els criteris que es desprenen del dictamen aprovat pel Consell Valencià de Cultura el dia 13 de juliol de 1998 (Llei 7/1998, de la GVA).