Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

43 страница из 131

Així doncs, no s’explica d’altre mode que des de 1522, i fins 1525, fos un dels escollits per acompanyar Caterina d’Àustria a Tordesillas, on estava reclosa Joana, sa mare, o que des de 1528, i fins el 1543, el jove estigués al servei de l’emperador, a continuació, el 1546, es comprometés amb els jesuïtes —alhora que es resolia favorablement l’afer de Polinyà— i que el 1558, molt temps després, tornés momentàniament al servei d’un Carles V retirat al monestir de Yuste i aquest acabés per triar-lo perquè fos un dels seus marmessors testamentaris.ssss1

Nogensmenys totes les consideracions esgrimides, per portar la nau al port, convé començar per parlar de Francesc de Borja en el moment que s’incorporà definitivament a la cort. Tot just havien transcorregut catorze mesos des de la celebració de l’enllaç imperial —i dues setmanes des del Sacco di Roma— quan Isabel de Portugal es posà de part estant a Valladolid. La criatura nouvinguda resultà ser un baró al que li posaren per nom, Felip. Aquella li paregué l’ocasió idònia a l’aleshores duc de Gandia, Joan de Borja, que poc després i mitjançant missiva feia saber al monarca i a bona part de la noblesa titulada de l’arribada del seu primogènit.