Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

5 страница из 96

Segons com, per tant, part de la seva producció ha quedat reclosa en blocs més o menys estancs, que semblen no tenir connexió entre si. Un exemple clar és la consideració que han rebut llibres com ara Nosaltres, els valencians i El País Valenciano, que, d’acord amb determinades concepcions apareixen conjuntament sota l’etiqueta de textos de caràcter sociocultural i polític i, d’acord amb unes altres concepcions, aïllats en compartiments separats: Nosaltres, els valencians com a assaig i El País Valenciano com a estudi d’història cultural i literària. Cal tenir en compte, a més a més, que la voluntat de Fuster de professionalitzar-se, de viure del que escrivia, va marcar, inexorablement, les línies de la seva producció, mediatitzada per la necessitat de publicar en plataformes editorials que li reportessin una compensació econòmica.

Aquests tipus d’aproximacions són molt útils per a fer-ne anàlisis sistemàtiques, però no sempre aconsegueixen donar-ne la millor visió de conjunt. La parcel·lació de l’anàlisi de vegades entrebanca una concepció més transversal, que considero del tot necessària a l’hora de copsar la vàlua d’un autor en alguns aspectes tan polièdric i en altres tan compacte i coherent com Joan Fuster. La seva obra abasta aspectes difícilment sistematitzables, des de l’aforisme més irònic fins a la crítica literària, des de la reflexió sobre la nostra història fins a les propostes per a un futur com a poble, des de l’estudi dels nostres clàssics fins a l’anàlisi més atenta de la política internacional. I tampoc no podem oblidar la seva constant presència en la premsa escrita periòdica, amb col·laboracions de diferents tipus, entre les quals trobem articles d’opinió, reportatges estivals de to més relaxat, llargues polèmiques amb altres intel·lectuals del moment...