Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

10 страница из 96

* * *

El capítol d’agraïments d’un llibre com aquest –resultat d’una recerca llarga en el temps i intensa en la forma– es podria estendre de manera excessiva. Al darrere hi ha converses amb tants i tants col·legues i amics que fóra imperdonable oblidar algú. Em limitaré, doncs, a esmentar Vicent Salvador i Dominic Keown, que n’han llegit la darrera versió i m’hi han fet comentaris i suggeriments encertadíssims, que jo, de ben segur, no sempre he tingut la virtut de saber incorporar.

Vull agrair, així mateix, a la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València la confiança mostrada en aquest projecte.

NOTA: Aquest treball s’ha fet en el marc dels projectes d’investigació «Retórica constructivista: discursos de la identidad» (FFI 2013-40934-R) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i «Funcions educatives de la literatura a l’entorn de les emocions, la imaginació i la construcció d’identitats» (P1·1B2015-62), de la Universitat Jaume I.

I.

Discurs i turisme

Òbviament, per a conèixer qualsevol aspecte de la nostra realitat cal, en primer lloc, descriure’l. En aquest sentit, si pensem en la descripció del territori, en la descripció d’un territori, el mot que ens ve a la ment automàticament és geografia. En termes lèxics és el que millor s’hi ajusta. Ara bé, no sols des de la geografia estricta es pot descriure el territori. També amb la literatura hi podem fer aproximacions, unes aproximacions que, a alguns, ens poden resultar fins i tot més atractives. De fet, si mirem enrere, la geografia no sempre ha estat una disciplina basada en l’estudi racional i el coneixement científic que és avui dia. Ans al contrari, durant segles ha mostrat respecte a la literatura un nivell de permeabilitat força intens. Certament, podríem dir el mateix de la història i d’algunes altres disciplines: una mirada als clàssics grecs i llatins, i als àrabs i..., ens pot confirmar aquesta apreciació.