Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

15 страница из 96

Afortunadament, la xenofòbia pot tenir solució, una solució que, segons Fuster –i aquesta afirmació és la que fa tan interessant, ara i ací, aquesta reflexió incorporada a un dels seus llibres més coneguts i reconeguts–, pot venir de la mà del turisme. El coneixement de l’altre, el contacte amb l’altre, encara que sigui fonamentalment per motius econòmics, ens pot guarir d’aquesta malaltia fòbica: «Només la moderna expansió del turisme comença a derogar aquest principi de vella prosàpia sentimental: ara el foraster se’ns presenta com a client».

Amb tot, com gairebé sempre, Fuster tanca l’afirmació amb la seva pinzellada escèptica tan característica: «No sé si el turisme acabarà esmussant la xenofòbia: ho dubto». Aquest dubte és reforçat per una explicació ben contundent: el sistema educatiu dels diferents estats presenta la història nacional amb «llargues llistes de fets heroics perpetrats pels indígenes contra els estrangers». Hi ha, en aquest sentit –sembla afirmar Fuster–, una voluntat de formació de l’esperit nacional.