Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

17 страница из 96

Abans de continuar amb l’anàlisi de l’obra fusteriana, em sembla que resulta pertinent fer una ullada històrica al gènere. Els llibres relacionats amb els viatges són quasi tan antics con l’escriptura mateixa, tot i que, també és cert, fins al principi del segle XX la literatura de viatges havia estat considerada un gènere menor. A banda d’això, resulta extremadament complex establir-ne una definició, o marcar unes fronteres que delimitin el gènere en què ens estem movent. La causa és que els textos generats al voltant del viatge poden tenir objectius molt diversos, des de l’extrem de la descripció totalment detallada i realista d’un viatge i del territori corresponent fins a la narració completament ficcional, amb els diferents estadis d’hibridació que puguem imaginar. Els contextos, les estratègies i els gèneres del discurs poden resultar molt variats, com ja vaig apuntar en un article introductori (Grau 2014). Convindria, doncs, en aquest punt, reflexionar mínimament sobre el gènere que ens ocupa: en aquest cas, el que podríem classificar sota l’etiqueta de «guia turística culta» –que més endavant matisaré–, si pensem en la principal de les obres que formarà part del nostre corpus, El País Valenciano de Joan Fuster.