Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

21 страница из 96

Pel que fa als autors llatins, i en el nostre àmbit, resulta especialment interessant l’Ora maritima de Ruf Fest Aviè, poeta del segle IV dC, que descriu el litoral de la península Ibèrica i de l’Atlàntic fins a la Gran Bretanya. El llibre descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics grecs, dels segles VI o V aC, però amb notícies que corresponen a l’època de l’autor, difícils de destriar cronològicament. Per això ha estat molt estudiat i discutit, i s’han formulat diferents hipòtesis respecte a les identificacions geogràfiques dels llocs que esmenta.

També en la literatura àrab medieval era molt comú aquest gènere. Les figures cabdals són Ibn Jubayr (1145-1214) i Ibn Battuta (1304-1377). Jubayr, que ben probablement va néixer a València o a Xàtiva, va viatjar des de Granada fins a la Meca. Va embarcar a Ceuta cap a Alexandria i després va prosseguir el viatge per terra, via el Caire –on va visitar les piràmides, que va descriure– fins a la Meca. Va visitar Medina, Bagdad, Mossul, Alep, Damasc i Tir, i va tornar a València, travessant novament la Mediterrània, amb una estada a la cort de Palerm. El seu llibre Viatges és una de les fonts fonamentals per a descobrir com es trobaven el món mediterrani en general i els països sota el domini islàmic en particular, la navegació del moment i les relacions entre els musulmans i els cristians durant el segle XII.