Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

26 страница из 96

Des de 1878 a 1918, els germans escocesos James i Findley Muirhead van traduir a l’anglès les guies Baedeker, i també en van publicar dels Estats Units i del Canadà. Tanmateix, la Primera Guerra Mundial va provocar que la col·laboració entre la firma alemanya i els Muirhead es trenqués. Els editors escocesos es van aliar, llavors, amb l’editorial francesa Hachette, que havia publicat també algunes guies de França i un itinerari descriptiu d’Itàlia el 1855. D’aquesta col·laboració, en van sorgir les Guies blaves, que es diferenciaven del color roig que havien tingut les alemanyes. Aquestes guies van dominar el mercat editorial turístic durant gran part del segle XX. De principis del segle XX són també les Guies Michelin, que, tot i que van néixer com un element promocional d’aquesta marca de pneumàtics, han acabat tenint una gran influència, sobretot en un dels aspectes que les caracteritza: les recomanacions gastronòmiques.

A l’Estat espanyol, aquest tipus de publicacions només apareixen en èpoques més tardanes. Hi ha l’antecedent de les guies de forasters, publicacions semioficials, entre l’almanac i la informació turística, que s’editaven anualment i feien referència a diferents ciutats. Solien contenir una llista de les institucions i de les persones que ocupaven càrrecs oficials, a més d’un calendari santoral amb indicacions de les fases lunars i previsions meteorològiques. La primera, de Madrid, data de 1722. Al nostre àmbit territorial, la primera de València és del 1741, i la primera de Barcelona, del 1776. Les guies turístiques pròpiament dites arriben bastant més tard. El mercat editorial necessitava un públic més ampli i els turistes forans en tenien prou amb les guies editades als seus països d’origen –la Baedeker corresponent a Espanya i Portugal és del 1898, per exemple. Amb tot, com indiquen els reculls bibliogràfics de María del Mar Serrano (1993) i Carlos García-Romeral (2010), les guies editades a l’Estat espanyol també són nombroses. Cal destacar, segons Arroyo (2008), les guies urbanes de Madrid (López i Mesonero), Barcelona (Bofarull i Cornet), Granada (Ganivet) i València.