Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

25 страница из 96

Com hem anat veient, doncs, el viatge, real o fictici, és un dels grans temes de la història de la literatura. Les grans epopeies grecollatines tenen en el viatge el rerefons necessari: des de l’Odissea d’Homer fins a les Argonàutiques d’Apol·loni de Rodes o l’Eneida de Virgili. I amb més o menys grau de realitat, el viatge és present en l’Èxode bíblic, en Il Milione de Marco Polo o en la Divina Comèdia de Dante, en els Viatges de Gulliver de Jonathan Swift o en el Càndid de Voltaire, i en Joseph Conrad o Samuel Johnson... I en tota la llarga tradició de la literatura d’aventures, amb Jules Verne i Emilio Salgari, i tants i tants altres. Fins i tot el Quixot o el Tirant lo Blanc no deixen de ser, en certa manera, llibres de viatges.

Amb la popularització del grand tour –que és quan podríem considerar que neix el turisme més o menys com l’entenem avui dia–, la demanda d’obres descriptives de les terres que es volien visitar desperta l’interès comercial d’alguns editors. El 1828, l’alemany Friederich Röhling publica una guia per als viatgers que pretenien recórrer el Rin entre Magúncia i Colònia. Quatre anys més tard, Karl Baedeker adquireix aquest negoci i impulsa una sèrie de guies de viatge que van ser referència per a tots aquells que volien visitar Europa, atès que aquestes publicacions, a banda de descriure els paisatges i els monuments, incloïen informació sobre transports, allotjaments i preus. De fet, el nom de Baedeker s’acabaria convertint, amb un gir metonímic ben obvi, en sinònim de guia de viatge.