Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

23 страница из 96

La literatura de viatges també es va fer popular durant la dinastia Song (960-1279) de la Xina medieval. Autors com ara Fan Chengda (1126-1193) i Xu Xiake (1587-1641) incorporaven una gran quantitat d’informació geogràfica i topogràfica als seus escrits, mentre que l’assaig Registre de la Muntanya de les Campanes de Pedra del poeta i home d’estat Su Shi (1037-1101) presentava com a objectiu central un argument filosòfic i moral.

Un dels primers casos registrats d’un viatge de plaer és la pujada de Francesco Petrarca (1304-1374) al Mont Ventor el 1336. Afirma que va pujar al cim pel plaer de veure’l. Després va escriure sobre l’ascensió fent comparacions al·legòriques entre la pujada a la muntanya i el seu propi progrés moral en la vida.

Durant els segles XV i XVI, els descobriments de noves terres comencen a ser motiu de relacions: els viatges de Cristòfor Colom, d’Amerigo Vespucci, de Fernão Magalhães, etc. No en la mateixa categoria dels viatges de descobriments, però sí en el sentit de relació documentada –quasi notarialment– d’un viatge, podríem situar el Diari de viatge a Itàlia per Suïssa i Alemanya de Michel de Montaigne. Aquest text, interessant per se, resulta extremadament important en el context d’aquesta reflexió si tenim en compte l’ascendència de l’assagista francès sobre Joan Fuster. Montaigne no deixa d’insistir, però, en l’aspecte eminentment formatiu del viatge: