Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

20 страница из 96

El que jo denomino «guies d’autor» tendeixen a situar-se en un ampli espai intermedi: sense defugir les obligacions de descripció pròpies de les guies de viatge –o algunes de les obligacions, segons els casos, els gustos o les prioritats de cadascun–, cada autor va incorporant-hi elements característics de la seva dicció, amb la qual cosa es reforça la seva presència i s’individualitza la seva aportació al gènere.

Els investigadors solen convenir que, tot i que encara podríem trobar antecedents previs en Polemó d’Atenes i Istros d’Alexandria, entre els exemples més antics de literatura de viatges hi ha els deu llibres que conformen la Descripció de Grècia del geògraf Pausànies, escrits entre el 160 i el 177 dC. Es tracta d’una obra en què l’autor descriu les observacions fetes durant els seus viatges per Grècia, amb un to informatiu i escassament literari, però de contingut precís i detallat, com s’ha confirmat per les troballes arqueològiques posteriors. La importància de la Descripció rau en el fet que va ser molt utilitzada posteriorment, durant els segles XVIII i XIX. Com que no hi havia guies més recents, els aristòcrates europeus que visitaven Grècia per ampliar la seva cultura clàssica van popularitzar l’obra de Pausànies, que va acabar esdevenint una mena de primera guia de viatges.