Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

16 страница из 96

Interessant resulta també la referència de Fuster al xovinisme, que, concentrada en una frase, aporta un doble vessant nacional. D’una banda, el generador d’odi envers l’estranger i, de l’altra, el potenciador de la pròpia identitat nacional, que són, en certa manera, dos aspectes complementaris de la mateixa realitat: «Monsieur Chauvin és un animal perillós, però també una tranquillitzadora reserva energètica». El que trobem en Fuster, tant en El País Valenciano com també, i fins i tot d’una manera més explícita, en alguns dels altres llibres que tractarem, és justament una actitud oposada al xovinisme.

El que ens pot arribar de l’estranger, gràcies al turisme, són –a banda de divises, amb el progrés econòmic que duen associat–nous vents culturals, que poden obrir les mentalitats del país i, sens dubte, afavorir processos democràtics. Perquè el Fuster d’El País Valenciano no s’alinea ni amb l’«Spain is different», l’eslògan de promoció turística impulsat per Manuel Fraga Iribarne, ministre d’Informació i Turisme del 1962 al 1969, ni amb el «Que inventen ellos» unamunià. Aquestes dues expressions, separades gairebé per cinc decennis, reflecteixen una visió de l’Espanya orgullosa de sentir-se inculta gairebé de manera ancestral, endarrerida culturalment i científicament. Una visió antiga, retrògrada, defensada per certa part de la societat carpetovetònica –com diria Fuster mateix– del tot allunyada de la visió que vol aportar Fuster de la seva terra. Per això, ja des de les primeres línies d’El País Valenciano –ja ho he apuntat–, defuig el tòpic, i per això evita, tant com pot, el xovinisme. Per contra, trobarem en més d’un passatge d’aquest llibre una certa fascinació –o, com a mínim, un cert reconeixement– per la gent que ve de nord enllà. Podríem dir que hi ha un sentiment de xenofília que s’enfronta a la visió caduca de la cultura que vol aportar el règim franquista.