Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

12 страница из 96

La guía que ha compuesto Joan Fuster viene precisamente a deslindar el tópico y la realidad valenciana, a precisar documentalmente los hechos más significativos, a dar, en suma, una visión completa y solvente del País Valenciano.

I la sobrecoberta de Viatge pel País Valencià, que correspon al volum tercer de l’obra completa (1971), on s’incorpora com a element principal la traducció catalana d’El País Valenciano, duu, només, la frase següent: «La visió més completa de la vida i els costums dels valencians, allunyada de tots els tòpics».

Cal indicar, de bell antuvi, que la major part d’aquesta producció textual fusteriana s’insereix dins l’àmbit editorial del que podríem denominar –seguint, en certa manera, Josep Pla– «prosa turística». La promoció turística és, ben sovint, el motiu genèric d’aquestes publicacions. Són publicacions que s’emmarquen, per tant, en el context econòmic del turisme i no caldrà recordar la importància que aquest sector té al País Valencià, que entra amb força en els circuits turístics cap al final de la dècada dels cinquanta i sobretot en la dels seixanta del segle passat, gràcies, bàsicament, al clima temperat i a les àmplies platges de la major part del nostre litoral –i també, no ho oblidem, a preus més assequibles que altres destinacions litorals. Els llibres i els articles de Fuster en aquest àmbit editorial abasten un espai temporal que va des de 1962 fins a 1983. La transformació del País Valencià en aquestes dues dècades va ser radical i per tant resultarà ben interessant veure com Fuster, sempre tan atent a la realitat que l’envolta, és capaç de plasmar aquesta metamorfosi en els seus textos. A manera d’apunt, podem dir, per exemple, que en El País Valenciano (1962) l’aparició del turisme és vista, sense gairebé cap tipus d’objecció, com un motiu de progrés, econòmic i també sociocultural, perquè permet, d’una banda, l’entrada de divises i, d’una altra, el contacte de la població autòctona amb els estrangers. Tanmateix, en Veure el País Valencià (1983), ja hi trobarem reflexions en un to lleugerament crític sobre les repercussions que pot tenir l’arribada massiva de turistes, associada, per exemple, al boom immobiliari. O també trobem com el terme ecosistema –inexistent en El País Valenciano i en L’Albufera de València (1970)– apareix ja en un Veure el País Valencià, justament en parlar de l’Albufera. Dues mostres ben clares de l’olfacte de l’assagista de Sueca per a detectar els canvis de la societat en què viu.