Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

14 страница из 96

És, doncs, i crec que cal subratllar-ho, aquesta voluntat d’autoconeixença col·lectiva la que importa a Fuster.ssss1 I el resultat d’aquesta voluntat són llibres com ara El País Valenciano o –en una posició intel·lectual diferent, només lleugerament diferent, potser– Nosaltres, els valencians. Òbviament, en la construcció de la identitat col·lectiva, també té un paper ben important la definició de l’altre. Per saber qui som nosaltres hem de saber on hem de situar l’alteritat. I és en aquest sentit que resulta oportú fer una ullada a l’entrada «xenofòbia» de Diccionari per a ociosos (DO: 201-202). Fuster relaciona xénos amb pàtria, atès que una manera de definir la pàtria –que no deixa de ser una expressió clara del nosaltres– és per oposició a l’estranger: «sovint els habitants d’una “pàtria” només arriben a sentir-se’n “patriotes” quan s’imaginen o es troben en fricció amb els veïns de la “pàtria” del costat». Òbviament, aquesta mena d’interpretació sembla que duu associada, gairebé necessàriament, una concepció quasi bèl·lica de la situació relacionada amb un «patriotisme agressiu»: «Tota xenofòbia contesta a una altra xenofòbia, ja que tots som “estrangers” per a algú. I de l’estranger, en fem un enemic: cada estranger és un enemic potencial».