Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

7 страница из 96

De tots aquests materials, sens dubte, el més conegut i representatiu és El País Valenciano, publicat per Edicions Destino el 1962, aquell annus mirabilis fusterià en què apareixen també Nosaltres, els valencians, Qüestió de noms i Poetes, moriscos i capellans, a banda d’algunes de les seves traduccions més significatives. Aquest llibre, El País Valenciano, serà el centre sobre el qual pivota la meva anàlisi. Apareix en la col·lecció «Guías de España», que podem considerar paradigmàtica d’una manera de concebre el gènere guia turística i és, sens dubte, la més important de les editades a l’Estat espanyol en un període temporal que abasta des de 1941 fins a 1977 i se solapa, pràcticament, amb la Dictadura del general Franco, amb tot el que això comporta.

Edicions Destino concebrà aquesta col·lecció –potser molt marcada per les aportacions inicials de Josep Pla– com una sèrie de «guies d’autor» en què cada col·laborador tindrà llibertat per a potenciar els aspectes que considerarà oportuns. Entre el pol de la guia turística més tècnica i el pol del llibre de viatges, cada escriptor se situarà en l’espai que li resultarà més còmode, la qual cosa produirà un conjunt dominat per l’hibridisme, amb més o menys tendència cap a la literaturització i major o menor insistència en la descripció de paisatges i monuments, en l’aportació de dades econòmiques, en els aspectes demogràfics i socials, en els records personals...