Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

24 страница из 96

viatjar em sembla un exercici profitós [...] i no sé de millor escola, com he dit sovint, per a formar la vida que proposar-li incessantment la diversitat de tantes altres vides, opinions i costums, i fer-li tastar una varietat constant de formes de la nostra natura. (Montaigne 2012b: 308-309)

En el segle XVIII la literatura de viatges consistia principalment en diaris marítims. A Anglaterra gairebé tots els escriptors famosos van treballar en aquest gènere: els diaris del capità Cook (1784), per exemple, van acabar esdevenint l’equivalent dels bestsellers d’avui en dia. I en la mateixa línia essencialment científica trobem les obres d’Alexander von Humboldt, David Livingstone o Charles Darwin, objectius que s’han mantingut fins avui, amb un interès especial per les regions inaccessibles polars (Robert F. Scott, Roald Amundsen, etc.) o de l’Himàlaia (Maurice Herzog, Edmund Hillary, etc.).

El segle XIX és, principalment, el dels escriptors romàntics, molts dels quals són, també, grans viatgers: Goethe, Byron, Stendhal, Shelley, Pound, Mérimée són alguns dels il·lustres escriptors que visiten terres mediterrànies. Prosper Mérimée és, segurament, l’escriptor europeu del XIX que millor coneix l’Estat espanyol. Si més no, és dels viatgers que s’hi acosta amb una mentalitat més oberta, sense idees preconcebudes. Com a mínim això és el que traspuen els seus textos. El 1832 publica Lettres d’Espagne, un volum que recull unes extensíssimes cartes –profundament impregnades d’un atractiu i àgil to literari– que abans s’havien publicat en premsa. Doncs bé, de les quatre Cartes d’Espanya, dues estan datades a València i hi fan referència.