Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

29 страница из 96

Altres llibres del segle XIX són el Viaje literario a las iglesias de España, dels germans xativins Joaquim Llorenç i Jaume Villanueva, en 22 volums publicats entre 1803 i 1852, o els dotze volums de Recuerdos y bellezas de España (1839-1865), obra impulsada pel dibuixant, litògraf i pintor Francesc Xavier Parcerisa i el poeta Pau Piferrer, en què, amb profusió de làmines dibuixades i litografies, es pretenia descriure els monuments més representatius de l’Estat espanyol, amb notes sobre la història i la geografia de la zona on es trobaven. Amb la prematura mort de Piferrer (1848), la redacció de les regions pendents passa a mans de Francesc Pi i Maragall, Pedro de Madrazo i, sobretot, Josep Maria Quadrado. L’obra va quedar inconclusa –Parcerisa mor el 1875– i el 1884 l’editorial Daniel Cortezo la va reimprimir i va publicar els volums que hi faltaven sota el títol España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia (aquesta edició té 27 volums).

Els dos volums corresponents al País Valencià –sota el confús títol de Valencia–, els redacta Teodor Llorente i es publiquen, respectivament, el 1887 i el 1889.ssss1 Són una obra que podríem qualificar de monumental: 876 pàgines el primer volum i 1.064 el segon, amb 22 capítols en cada volum. En el primer volum, trobem un primer capítol en què Llorente fa una «Ojeada geográfica» del regne de València, seguit de quatre capítols més dedicats a la història valenciana, respectivament: «Edad antigua», «Monarquía visigótica y dominación musulmana», «El Reino de Valencia en la época foral» i «El Reino de Valencia bajo la dinastía de Borbón», que inclou un apartat referit a «Los valencianos de hoy». A continuació descriu el territori valencià partint de Vinaròs cap al sud. Els deu capítols finals d’aquest volum i els deu primers del volum II es dediquen a la ciutat de València. A partir del capítol XI, Llorente descriu els voltants de València i l’Albufera i continua cap a l’interior i cap al sud fins a arribar a Oriola.