Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

32 страница из 96

Acabada la Guerra Civil espanyola, la publicació de guies de viatges comença a ser més comuna. La col·lecció més representativa és, sens dubte, «Guías de España», d’Edicions Destino, en què, com ja he dit, s’emmarca El País Valenciano –analitzaré específicament aquesta col·lecció en el capítol següent. Amb tot, n’hi ha altres, com ara les de l’editorial Juventud. D’aquesta editorial cal destacar-ne dues. En primer lloc, «Tierras y Mares», que es publica durant els primers anys de la postguerra (entre 1942 i 1943, concretament) i inclou, bàsicament, viatges i aventures foranes, sien traduccions sien redaccions d’autors autòctons, però també alguna guia autòctona, com ara la dedicada a Mallorca per Luis Díez del Corral. Són llibres de butxaca enquadernats en rústica i poc il·lustrats, dirigits a un públic amb baix poder adquisitiu. L’altra col·lecció de Juventud, amb llibres d’un format major i àmpliament il·lustrats amb fotografies, és «Bellos Países». Es tracta d’una col·lecció amb traduccions de l’editorial francesa B. Arthaud, relatives a viatges i descripcions de territoris estrangers, però que també inclou obres relacionades amb la península Ibèrica: España, d’Yves Bottineau; La España del Sur, de Jean Sermet; La España del Este, de Pierre Deffontaine i Marcel Durliat, i Baleares, de Jean Louis Colas.