Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

37 страница из 96

Quan Fuster decideix d’incorporar al volum III de les seves obres completes la versió traduïda al català d’El País Valenciano, l’acompanya d’una introducció en què fa al·lusió, sobretot, a la recepció poc amistosa –«gens “normal”», diu– que l’obra va tenir entre els valencians, entre «un cert sector indígena» dels valencians. Ferran Archilés (2012: 103-132) i jo mateix (Grau 2012), entre altres, hem escrit sobre aquest lamentable episodi. Tanmateix, el que resulta més pertinent en aquest moment és la referència que fa Fuster a la col·lecció en què es publica la seva guia:

En el present volum publiquem, en català, el text d’El País Valenciano, que, originàriament, acompanyava un admirable material fotogràfic de Ramon Dimas dins la col·lecció «Guías de España» d’Edicions Destino. El País Valenciano fou confeccionat sense propòsits «maliciosos». Intentava respondre al to merament «literari» que les guies de Destino tenien i tenen: m’hi havien precedit Josep Pla i Carles Soldevila, Pío Baroja i José María Pemán, i més i més variats escriptors, tots els quals hi aplicaren, respecte a la «regió» privativa, una òptica lliure, segons el tarannà de cadascú. No crec haver-me’n desviat massa. (OC3: 11)