Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

41 страница из 96

Cal subratllar que les tres primeres guies inclouen en el títol l’expressió «Guía de», que desapareix en el de totes les altres. En canvi, aquestes tres guies inicials encara no duen el nom de la col·lecció. És com si, malgrat que sí que tenen unitat respecte al disseny dels llibres, Edicions Destino encara no hagués decidit constituir-ne una col·lecció o, si havia pensat a constituir-la –algunes dades puntuals em fan pensar que sí–, encara no n’hagués decidit l’abast –tornaré sobre aquest aspecte en pàgines posteriors. És a partir de la quarta guia, la de Pío Baroja, que en la portadella s’inclou la denominació de la col·lecció, seguida pel títol del llibre, títol que es repetirà en la portada, en la coberta i en la sobrecoberta. No deixa de resultar colpidor que la denominació «Guías de España» es faci servir per primera vegada en l’única guia, la del País Basc, que, com he comentat, surt d’Espanya per visitar el País Basc francès. També cal fer notar que les guies de Josep Pla i Carles Soldevila incorporaran el nom de la col·lecció en la portadella a partir de la quarta edició de la Guía de la Costa Brava (1955), de la segona edició de Mallorca, Menorca e Ibiza (1962) i de la tercera edició de Barcelona (1964). Així mateix, mantindran el títol amb el «Guía de» durant les primeres edicions però s’hi eliminarà posteriorment: seran Mallorca, Menorca e Ibiza a partir de la segona edició al·ludida (1962), Costa Brava a partir de la cinquena i Barcelona a partir de la tercera, totes dues de 1964. Podem afirmar, doncs, que, en certa manera, és la incorporació d’El País Vasco el que marca el pas a una voluntat d’ampliar l’abast editorial fins a concebre el conjunt de llibres –els publicats en aquell moment i els futurs– com una vertadera col·lecció.