Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

38 страница из 96

És remarcable, inicialment, la humilitat amb què Fuster tracta la seva aportació. Diu, com veiem, que el seu text acompanyava el material fotogràfic de Ramon Dimas i no que les fotografies acompanyaven el text, que és realment el que, sens dubte, s’esdevé. Amb tot, el que és més significatiu de la citació és la referència als paràmetres que la col·lecció «Guías de España» sembla establir: «el to merament “literari” que les guies tenien» –Fuster, amb les cometes, insisteix en el mot «literari» i jo insisteixo a insistir-hi, a dir que és el mot més significatiu de la citació–, i la interpretació que cada escriptor fa d’aquests paràmetres en tractar la seva «“regió” privativa» –les cometes en «regió» ofereixen, òbviament, moltes interpretacions, bàsicament polítiques, en què no entraré. És en aquest sentit –ho avanço– que trobo apropiat d’assignar-hi l’etiqueta «guies d’autor».

Cal apuntar, a més, un petit detall que pot passar desapercebut si no es llegeix el fragment citat amb atenció. Fuster hi afirma que l’han precedit «Josep Pla i Carles Soldevila, Pío Baroja i José María Pemán», agrupant-los per parelles, amb la voluntat estilística, em sembla, de situar d’una banda els catalans i de l’altra els no catalans. Són, evidentment, els autors més coneguts. I continua: «i més i més variats escriptors». Aquests darrers mots deuen fer pensar a qualsevol lector que la llista d’autors que han precedit Fuster és molt extensa, però, lluny d’això, només se n’hi han d’afegir dos més: Juan Antonio Cabezas i Carlos Martínez-Barbeito. Potser ni Fuster mateix s’adona del detall, perquè quan escriu aquesta introducció («S., Corpus Christi del 1971») el que deu tenir en ment és tota la llista d’autors que han anat completant la col·lecció i el 1971 només falten per editar-se’n les dues darreres.