Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

35 страница из 96

ssss1 Tot i que aquí em concentro en les divergències –amb matisos– que Josep Iborra adverteix entre Fuster i Montaigne, he de remarcar que dedica la major part del seu article a analitzar els nombrosos punts de convergència –amb matisos, novament– entre tots dos assagistes. Iborra parla d’un «parentiu» que permet «afirmar que llegir Montaigne ajuda a comprendre millor Fuster, i a l’inrevés» (2006: 129).

ssss1 L’anàlisi de la construcció de la identitat –i de l’alteritat, com a correlat necessari– és un aspecte àmpliament estudiat en la bibliografia específica sobre comunicació turística (Baider, Burger i Goutsos 2004).

ssss1 N’hi ha una traducció catalana de Margarida Castells i Manuel Forcano: Ibn Batutta (2005): Els viatges, Barcelona, Proa.

ssss1 N’hi ha una edició facsímil, publicada per París-Valencia, de València, el 1980, que és la que jo he fet servir.

ssss1 La bibliografia de Boix és extensa i no és aquest el lloc de detallar-la, però sí que resulta pertinent esmentar una sèrie de volums que tracten temes similars als ja apuntats: d’una banda, dos llibres corresponents a la història de dues de les ciutats més importants del país, Xátiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad (1857) i Memorias de Sagunto (1865), i, de l’altra banda, Valencia histórica y topográfica (1862-1863), una guia de carrers en dos volums en què, per ordre alfabètic, dóna notícia dels carrers, de les places i de les portes de la ciutat amb detalls com ara l’explicació de l’origen dels noms.