Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

31 страница из 96

Ja entrats en el segle XX, cal tenir en compte que, a mesura que augmenta l’atractiu turístic de l’Estat espanyol, augmenta també el mercat editorial i, per tant, aquest tipus de publicacions es van anar generalitzant. Destaca la col·lecció «Guías de España» (1930-1932) impulsada pel Patronat Nacional de Turisme –els responsables públics comencen a ser conscients de les potencialitats econòmiques del turisme– i publicada per Espasa-Calpe.

Una mica abans, la mateixa editorial havia iniciat la publicació de la col·lecció «Guías Regionales Calpe», tot i que mai no va arribar a ser pròpiament una col·lecció. Pel que he pogut deduir a partir de les recerques bibliogràfiques pertinents, de les nou guies inicialment previstes, només se’n va publicar una, el 1923. El cas, però, és que la que es va publicar resulta molt significativa per als objectius d’aquest estudi. Es tracta de Levante, d’Elies Tormo (Albaida, 1869 - Madrid, 1957). Aquesta guia, de 588 pàgines, duu com a subtítol «Provincias valencianas y murcianas» i s’estructura en tres parts. La primera part correspon a dos índexs alfabètics, un d’artistes citats i un altre de localitats citades. Tot seguit, hi ha una introducció amb indicacions de caràcter general, geografia de la regió llevantina, història i art. Finalment, sota l’epígraf «Itinerarios descriptivos», hi trobem 55 rutes, 40 de les quals corresponen a les províncies valencianes. Cal dir que és una guia bastant tècnica, amb informació sobre transport, allotjament, tarifes, etc., i descripció detallada de monuments i obres d’art. El to del text i els usos tipogràfics, amb cossos molt petits i abreviacions contínues, fan pensar que els editors consideren aquesta guia més una obra de consulta que no pas un llibre de lectura continuada, allunyada de cap tipus de voluntat literària. Joan Fuster cita l’obra d’Elies Tormo quatre vegades –tractaré les citacions en detall en l’apartat corresponent del capítol tercer–, però a mi em fa l’efecte que la presència d’aquesta guia en El País Valenciano és més insistent del que aquestes quatre citacions escasses poden fer intuir.