Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

39 страница из 96

«Guías de España» s’inicia el 1943 –tot i que, com observarem una mica més endavant, cal parlar d’aquesta data amb prevenció–i arriba fins al 1977. És a dir, més de trenta anys, que se solapen quasi perfectament amb el període de la Dictadura franquista i la primera Transició. Això havia de marcar també, necessàriament, les característiques de la col·lecció. Són 16 guies, en 17 volums –a Dionisio Ridruejo, se li concedeix la llicència de dividir en dos volums la seva– heterogènies i homogènies alhora. Heterogènies per la llista d’autors –només Pla repeteix i escriu tres guies– i per la transformació del territori i de la societat espanyola al llarg dels més de trenta anys al·ludits, però homogènies des de dos punts de vista primordials: d’una banda, el més visible, el més superficial, és a dir, el tècnic, amb una edició acuradíssima, de gran qualitat i amb un complement gràfic molt remarcable, i, de l’altra, el que té a veure amb la concepció literària del projecte, una concepció que determinarà, de manera òbvia, l’elecció dels col·laboradors.