Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

40 страница из 96

La llista de guies és la següent: Josep Pla (1943): Guía de la Costa Brava; Josep Pla (1950): Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza; Carles Soldevila (1951): Guía de Barcelona; Pío Baroja (1953): El País Vasco; Juan Antonio Cabezas (1954): Madrid; Carlos Martínez-Barbeito (1957): Galicia; José María Pemán (1958): Andalucía; Josep Pla (1961): Cataluña; Joan Fuster (1962): El País Valenciano; Gaspar Gómez de la Serna (1964): Castilla la Nueva; Claudio de la Torre (1966): Gran Canaria, Fuerteventura y Lanzarote; Alfredo Reyes Darias (1969): Tenerife, La Palma, La Gomera, El Hierro; Dolores Medio (1971): Asturias; Josevicente Mateo (1971): Murcia; Dionisio Ridruejo (1973/1974): Castilla la Vieja, i Santiago Lorén (1977): Aragón.

Com veiem, el que resulta clarament heterogènia és la distribució geogràfica de les guies. Hem de recordar que durant el període en què s’editen, l’Estat espanyol es troba dividit en 50 províncies agrupades en 15 regions. Aquesta distribució, però, no té un reflex exacte en la que presenten les «Guías de España». Sigui per motius històrics, per motius editorials o, senzillament, per les característiques dels autors a què s’encarreguen, les guies es reorganitzen de la manera següent: una guia inicial que podríem qualificar de comarcalssss1 –la que Pla dedica a la Costa Brava–; dues guies ciutadanes –Barcelona i Madrid–; dues guies provincials –les corresponents a les dues províncies canàries–, una guia supraregional –i supraestatal, atès que El País Vasco, de Baroja, inclou el conjunt de les set províncies basques, amb Iparralde i Navarra–, i les altres deu amb una distribució regional. Cal tenir en compte, però, que si mirem les guies des de la divisió actual, només sis d’aquestes regions coincideixen amb les actuals comunitats autònomes: les Illes Balears –malgrat que el títol de la guia no fa servir aquesta denominació–, Catalunya, el País Valencià, Galícia, Astúries i Aragó. Les altres, mantenen l’agrupació preconstitucional: Castella la Nova, Castella la Vella i Múrcia –amb les províncies de Múrcia i Albacete. Una distribució complexa –però, sens dubte, interessant– que pot semblar fins i tot arbitrària si no considerem altres òptiques que vagin més enllà de les estrictament geogràfiques. A més a més, cal consignar que queden sense guia Extremadura i Lleó.