Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

46 страница из 96

Em sembla gairebé inqüestionable –ja ho he apuntat inicialment– la importància primordial de la figura de Josep Pla en la concepció general de la col·lecció, potser més per la seva manera de fer que per una decisió premeditada de la gent de Destino. El seu tarannà intel·lectual i personal i el fet de ser un escriptor amb una gran autonomia –difícilment dirigible editorialment, vull dir– i amb un reconeixement ja tan gran com a autor de cròniques i de llibres de viatges –a banda de l’amistat personal amb l’editor Josep Vergés– deu haver-li donat una independència a l’hora d’acarar la redacció de les seves guies que pot haver influït en la manera amb què els editors tractaran també la resta d’autors. Així doncs, es determinaran uns criteris editorials que tindran com a base l’establiment d’una relativa llibertat de concepció textual per part dels autors que rebran l’encàrrec d’escriure sobre els seus territoris respectius.

La primera guia, més que un encàrrec editorial, devia respondre a l’impuls creatiu de Josep Pla, que escriu sobre el seu territori privatiu més estricte, la seva comarca. La primera edició de la guia de la Costa Brava (1941), que duu el títol Costa Brava. Guía general y verídica, té un format petit, en vuitè, completament diferent al que posteriorment esdevindrà el característic de la col·lecció. Així mateix, en aquesta edició el nombre de fotografies és pràcticament anecdòtic. A partir de la segona edició (1943), amb el títol Guía de la Costa Brava, les dimensions ja seran les definitives de la col·lecció (22 × 17 centímetres) i s’hi incorporarà un reportatge fotogràfic que resultarà força rellevant en el conjunt del llibre, a banda d’una sobrecoberta i una sèrie de mapes. Es veu que comencen a establir-se les bases del que serà la col·lecció, si més no, des del punt de vista formal.