Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

50 страница из 96

Madrid (1954), de Juan Antonio Cabezas, és possiblement una de les guies que millor equilibri ofereix entre la informació aportada i el to literari. El de Cabezas és un text tremendament literari i amb una gran càrrega afectiva, però s’hi incorporen, alhora, un nombre considerable de dades geomorfològiques puntuals, referències històriques, informacions toponímiques... Possiblement, entre tots els altres autors de la col·lecció, només en Fuster tornarem a trobar aquesta capacitat expressada d’una manera tan notable. Així mateix, i com a complement, molt en la línia que posteriorment mostrarà també Fuster, en Madrid trobem un gran nombre de referències erudites i literàries que no interfereixen perquè Cabezas compleixi a la perfecció la seva funció de cicerone. El que domina en la guia serà la descripció del Madrid del moment, una descripció que sempre estarà molt associada tant als llocs que cal visitar com a les persones que hi transiten. La sensació que Cabezas dóna en la seva guia és que les persones i els sentiments dominen els edificis i els monuments, i no a l’inrevés. Hi ha un element que marca una diferència clara entre Cabezas i Fuster: Cabezas, novel·lista, incorpora passatges narratius a la seva guia, com a estratègia de descripció de la ciutat. És una tècnica que no farà servir Fuster, autor, com ell mateix reconeix, escassament dotat per al gènere narratiu i, menys encara, per a la ficció.