Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

55 страница из 96

Joan Fuster, «pro pane lucrando», moltes vegades no escriu el llibre que voldria escriure, d’acord amb la tan citada primera frase de la introducció a Nosaltres, els valencians. Crec, però, que cal plantejar-se si les obres d’encàrrec i les obres fetes, diguem-ne, motu proprio, han de tenir una consideració diferent respecte a la nostra recepció com a lectors o com a crítics. Tornant a les arts plàstiques al·ludides fa un moment, ens hauríem de preguntar si un pintor com Picasso situaria en un nivell inferior de la seva obra un quadre com el Guernica, pel simple fet que va ser un encàrrec del govern republicà per al pavelló espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1937. O si hem de considerar una obra menor els murals ceràmics que Joan Miró va fer, també sota encàrrec, per a la seu permanent de la UNESCO a París (1957). O què hem de pensar, més recentment, de la intervenció de Miquel Barceló a la cúpula de la Sala dels Drets Humans i de l’Aliança de Civilitzacions del Palau de les Nacions Unides a Ginebra (2008) perquè, també aquesta, la va pagar el govern espanyol. I què fem amb Velázquez i Goya? Considerem obres d’art els diferents retrats que van pintar de membres de família reial o de la noblesa espanyoles o, com que els van fer també, hi insisteixo, «pro pane lucrando», com Fuster molts dels seus llibres, no han de rebre aquesta consideració?