Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

57 страница из 96

Tornem a la literatura i tornem a les «Guías de España» per recalcar que totes les guies de la col·lecció són fetes per encàrrec. Alguns autors fins i tot van estar temptats de rebutjar l’encàrrec o, com a mínim, van protestar per les condicions que se’ls imposaven –no parlo ara, evidentment, de condicions econòmiques, tot i que també es podrien considerar. Altres autors –potser no caldrà trac-tar-ho tampoc– també van protestar, o es van sentir ofesos, però justament pel fet contrari: perquè l’encàrrec va anar a altres mans quan ells pensaven que el mereixien. Sigui com sigui, podríem dir que la col·lecció en conjunt té una gran qualitat. Cada autor ha interpretat de maneres lleugerament diferents l’encàrrec, precisament, perquè des d’Edicions Destino no sols es permetia aquesta llibertat d’interpretació, sinó perquè fins i tot es potenciava.

Com ja he apuntat anteriorment, les característiques del gènere «guia d’autor» han permès que cada escriptor hagi decidit a què donava prioritat en la seva guia. Amb voluntat de síntesi, podríem concloure que entre el pol de la guia turística més tècnica i el pol del llibre de viatges, cada autor ha fet anar la seva obra cap als espais en què s’ha trobat més còmode. Podem dir que, en conjunt, el que hi ha dominat ha estat l’hibridisme, amb més o menys tendència cap a la literaturització. En tots els casos, sens dubte, l’estil de cadascun dels autors, i no les indicacions editorials, són les que han marcat el camí. La major part dels llibres de la col·lecció són, certament, bastant heterogenis, en el sentit que, d’acord amb el seu tarannà personal i amb els objectius de cada moment, l’autor ha insistit en uns aspectes o en uns altres. Això és, segurament, el que fa que la col·lecció com a ens unitari resulti tan interessant.