Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

62 страница из 96

Per a això, en primer lloc, Fuster incorpora al seu discurs tot un entramat de citacions d’autoritat que li serveixen per a presentar el territori d’una manera indirecta, amb gran càrrega literària. Utilitza les seves lectures per a anar dirigint-nos pels diferents llocs que hem de visitar o per a explicar-nos de la manera més transparent possible –i sobretot més literària, sense academicismes– com hem estat i com som els valencians. Però si les mostres d’erudició poden acabar resultant avorrides i fins i tot pedants en molts textos acadèmics, en Fuster, gràcies a l’ús discursiu que en fa, tenen la funcionalitat contrària: la d’amenitzar el text. Ho aconsegueix, sens dubte, amb una elecció indiscutiblement apropiada de les citacions. En general, Fuster aprofita de cada autor allò que li resulta més idoni per a cada context. De vegades, seran referències mínimes. Altres vegades, per contra, podríem arribar a pensar que l’itinerari seguit en alguna part del llibre ens ha fet passar per un lloc que ha permès a Fuster d’explotar al màxim un autor determinat –penso ara, per exemple, i ho veurem en el moment oportú, en Monòver i Azorín. Ara bé, el treball d’elaboració fet al voltant de les citacions i dels autors és sempre tan meticulós que el lector mai no arribarà a pensar que Fuster en fa un aprofitament injust o innecessari. Ans al contrari, tindrà la sensació que totes les citacions vénen perfectament a tomb.