Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

60 страница из 96

El conjunt de la seva obra té unitat de criteri i de forma, amb les modalitzacions genèriques que cada cas concret exigeix. Expressat en termes més metafòrics –«la metàfora, el salt eqüestre de l’analogia arriscada», diu Vicent Salvador (2008: 25)–, podríem dir que Fuster porta l’aigua cap al seu molí..., i el seu molí treu la farina passada per una mola assagística. Podríem dir, situats en altres paràmetres més intel·lectuals, que Fuster fa passar tots els encàrrecs editorials pel filtre de la seva ment cartesiana i la manera d’escriure montaigniana. En el cas que ens ocupa, reflexiona per conèixer el territori que ha de descriure i per conèixer-se respecte a aquest territori. Pensar i escriure –també viatjar, però de manera més secundària– esdevenen un mètode per a l’autodescoberta. Tot plegat és un procés creatiu que, des del punt de vista del gènere literari, el fa arribar al seu espai natural: l’assaig. És per això que podem parlar de l’assaig com a atractor genèric del seu corpus literari. Tot això connecta inevitablement amb les reflexions que Fuster apunta en el seu assaig Les originalitats respecte a la unitat de l’obra d’un autor: