Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

59 страница из 96

Finalment, van anar venint els encàrrecs editorials, i la meva condició de jornaler de la ploma em privava de desdenyarlos. (OC3: 9)

En aquesta introducció està parlant de la quantitat important de «planes de “tema valencià”» que va haver d’escriure. El País Valenciano és, òbviament, un d’aquests encàrrecs editorials que li van anar venint i forma part, també òbviament, de les planes de tema valencià. I, com a bon escriptor, en acceptar l’encàrrec i dur-lo a terme, Fuster hi aporta tots els seus coneixements i totes les seves virtuts. El resultat final és del tot recognoscible. S’ajusta a l’encàrrec sense forçar-ne els límits. És lleial a les exigències i a les voluntats de l’editorial, però alhora manté la fidelitat al seu estil i a la seva ideologia. Això no sols el converteix en un gran professional, sinó en un gran escriptor. Com afirma Manuel Pérez Saldanya (2008: 9):

Amb petites diferències i èmfasis, la llengua i l’estil de Joan Fuster es mantenen al llarg de tota la seua producció escrita i, salvant les peculiaritats que imposa cada tipus d’obra, també en els diferents gèneres que va conrear.