Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

54 страница из 96

ssss1 Aquest mateix text –i la llista de títols publicats corresponent– apareix en altres sobrecobertes, com ara, per exemple, en la de la segona edició d’El País Vasco. Més endavant, tanmateix, quan el nombre de guies augmentarà, seran els títols els que ocuparan tota la solapa i en desapareixerà el text esmentat. És el que ja trobarem, de fet, en la sobrecoberta d’El País Valenciano.

III.

El País Valenciano i l’assaig

1. EL PAÍS VALENCIANO I LA DICCIÓ FUSTERIANA. L’ASSAIG COM A ATRACTOR

Per acarar l’anàlisi d’El País Valenciano m’agradaria partir d’unes reflexions prèvies bastant generals. Moltes vegades, en la literatura contemporània i sobretot en les arts plàstiques, hi ha una tendència, potser no explicitada, a refusar o, com a mínim, a menystenir, les obres fetes per encàrrec. Sovint, són els autors mateixos els que consoliden aquesta idea en parlar-ne amb un cert grau de displicència. No és difícil sentir en boca d’un pintor, d’un escultor, d’un dissenyador gràfic, d’un músic, d’un cineasta..., expressions que es podrien resumir amb la frase següent: «Fer aquest encàrrec em permet tenir els ingressos necessaris per a fer el que realment vull en el meu temps lliure: art». De vegades, un escriptor fa de guionista en una sèrie de televisió i després dedica el seu temps lliure a aquella novel·la que ha de ser la seva obra mestra. Altres vegades, dedica la seva jornada laboral a la traducció o completa formularis darrere la taula humil de l’oficinista, per arribar després a casa i seure davant el full en blanc que acabarà convertit en un poema. Un pintor fa decorats per a teatre i al seu estudi pinta els quadres que vol, sense que ningú li digui sobre què ha de pintar. Els exemples serien inesgotables i podrien abastar totes les arts –i gairebé totes les feines. De fet, algunes de les arts clàssiques tan relacionades amb la prosa turística, com ara l’arquitectura, difícilment es podrien entendre situades fora de l’encàrrec.