Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

49 страница из 96

La guia de Pío Baroja, El País Vasco (1953), marca el punt d’inflexió que em duu a concloure que és a partir d’aquest moment que Edicions Destino té la voluntat d’ampliar-ne l’abast fins a concebre el conjunt de llibres com una vertadera col·lecció que ha d’incloure tot l’Estat espanyol i no sols territoris caracteritzats principalment per presentar un interès turístic primordial. Confirma aquesta apreciació el fet, ja apuntat, que és aquesta guia la primera en què apareix el nom de la col·lecció i que, a més a més, s’elimina del títol l’expressió «Guía de». De manera una mica sorprenent, però –també ho he dit–, justament en la primera guia en què apareix explicitat el títol de la col·lecció com a «Guías de España» se’ns descriu un territori, Iparralde, que pertany administrativament a la República Francesa. Novament, l’autor de la guia marcarà el tarannà de la col·laboració. Un Pío Baroja que ja es troba en els darrers anys de vida aportarà una visió molt personal a la descripció d’un paisatge i d’un poble que es presenten com a singulars. Sobre aquesta descripció dominaran els records i les anècdotes de l’autor, centrats a descriure i reivindicar –amb certes pinzellades de nostàlgia per un temps passat que ja no pot tornar– els aspectes més típics del seu país, que van desapareixent amb la uniformització, gairebé necessària, que marca el progrés. Per això, en les seves descripcions sempre predomina el camp sobre la ciutat. En certa manera, el Fuster d’El País Valenciano es posiciona en l’altre extrem. No és que no descrigui el País Valencià fent referència també als elements tradicionals, sinó que el que trobarà a faltar, justament, serà el progrés necessari per a fer canviar determinats aspectes del país. Per exemple, posarà èmfasi en l’escassa incidència al País Valencià de la revolució industrial. Per això, Alcoi en serà una excepció positiva. Presentant de manera sintètica l’oposició amb Baroja, el que per a Fuster és una agradable excepció, Alcoi, per a Baroja és una gran decepció, Bilbao.