Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

47 страница из 96

Amb tot, encara no sembla que hi hagi una voluntat d’editar una col·lecció d’abast estatal, sinó més aviat una sèrie de llibres centrats en territoris d’interès turístic. Per això, la segona guia que apareix és Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza (1950), també de Josep Pla. Aquestes dues primeres guies estan marcades, sens dubte, pel tarannà personal de l’autor, que, per exemple, mostrarà una gran predilecció per la descripció de paisatges humanitzats i per la incorporació de dades de navegació. Com a guies de territoris en què la costa té una gran presència, Pla hi aportarà una descripció de les costes respectives vistes també des del mar. Serà aquesta una visió molt particular que tindrà poca continuïtat en la resta de guies –i que no trobarem, certament, en El País Valenciano, però tampoc en la darrera de les guies planianes, Cataluña (1961), on el de Palafrugell, ja bastant més gran, es mostra, diguem-ne, una mica més passiu i canvia el punt de vista per oferir-nos la mar des de la costa, com després farà, molt més superficialment, Fuster. Així mateix, tindran un gran pes en les guies de Pla –ara sí, en les tres, tot i que en diferents graus: Cataluña resulta una mica més asèptica–, d’una banda, les anècdotes personals i, de l’altra, la incorporació de tota una sèrie d’elements textuals procedents d’altres materials bibliogràfics, que Pla hi inclourà de manera no gaire subtil.