Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

67 страница из 96

La segona part del text citat més amunt compleix els objectius promocionals habituals d’un text de solapa de sobrecoberta. Com he assenyalat, presentar-nos l’autor com el més idoni per a dur a terme la tasca encomanada –una tasca que, com sempre, ofereix grans dificultats. La cosa interessant és que, tot i afirmar que Fuster té un «total conocimiento de su país», el que no fan els responsables d’Edicions Destino és el que havien fet en guies anteriors respecte als autors corresponents. Generalment, a més de presentar-nos els autors com a grans coneixedors dels seus països respectius, ens informaven de la bibliografia descriptiva que ja havien publicat –de manera concreta o, senzillament, fent referència a aquest tipus de producció textual. En el cas de Fuster no ho fan per la senzilla raó que El País Valenciano és el primer llibre de prosa turística que publica. Ara bé, la gent de Destino no s’estan d’afirmar que Joan Fuster és un «excepcional valor en el ámbito de la cultura catalana». El Fuster nascut a Sueca –i Sueca presentada en solitari, sense la referència provincial que podríem esperar en una guia incorporada a una col·lecció d’àmbit espanyol–, el valencià que escriu El País Valenciano, forma part de la cultura catalana i n’és un valor excepcional. Hem de recordar –per si se’ns ha passat per alt– que el text és del 1962. L’impacte que una afirmació com aquesta podia causar en aquell moment devia ser profund. Un impacte, d’altra banda, similar al que malauradament encara avui causa una expressió de catalanitat feta amb aquesta transparència i amb aquesta normalitat. Han passat més de cinquanta anys i sembla que en aquest sentit les coses han canviat ben poc.