Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

68 страница из 96

No em puc estar de reproduir en aquest context de paratextos fusterians el breu text de la solapa de Nosaltres, els valencians, en què els que apareixem identificats com a catalans som tots els valencians:

Nosaltres, els valencians és el primer intent seriós de presentar –en una sòlida visió de conjunt, densa d’incitacions civils i intel·lectuals– el passat i el present dels homes que viuen entre Morella i Elx. Els valencians hi trobaran suggestius punts de reflexió sobre els temes més vigents de llur actualitat. Per a tots els altres catalans, encara, serà un instrument imprescindible per a comprendre «el cas valencià», que, en definitiva, tan directament els afecta.

Aquest text es reproduirà en totes les reedicions catalanes de Nosaltres, els valencians –en les primeres edicions en la solapa i posteriorment, a partir de la tercera edició, de 1977, quan la coberta s’edita sense solapes, en la part posterior. Només en conec una excepció, molt simptomàtica, d’altra banda: la que va promoure la Generalitat Valenciana el 1992, pocs mesos després del traspàs de l’autor, amb motiu dels trenta anys de la primera edició del llibre i del desè aniversari de l’aprovació de l’Estatut d’autonomia valencià. Aquesta edició, que reprodueix amb total fidelitat l’edició de la col·lecció «El Cangur» d’Edicions 62 –que alhora reprodueix la segona edició, que és la que podem considerar definitiva– duu un preàmbul del llavors president de la Generalitat, Joan Lerma, titulat «La lúcida veu pública», datat el 9 d’octubre de 1992, en què qualifica d’indispensable la figura i l’obra de Joan Fuster. El text esmentat amb la referència a la nostra catalanitat ha desaparegut completament. Tot, com dic, molt significatiu.