Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

73 страница из 96

Després de la dedicatòria i precedit per dues fotografies ben tòpiques de l’horta valenciana –barraca inclosa– Fuster inicia ja el text pròpiament dit d’El País Valenciano. El primer capítol és la «Introducción general». En teoria, podríem considerar que les introduccions, els pròlegs, etc., formen part dels elements paratextuals d’un llibre. En aquest cas –ho veurem en l’apartat següent–, la introducció és una part més que substancial d’El País Valenciano i, per tant, no pot tenir la consideració de paratext.

Acabat el cos principal del llibre, s’hi incorporen una sèrie de paratextos finals. En primer lloc, un complet i ben útil «Índice de nombres», pàgines 505-518, que inclou topònims i antropònims –els primers, en lletra rodona; els segons, en versaleta– amb indicació de la pàgina del llibre en què apareixen. Tot seguit, en la pàgina 519, hi ha una llista de fotògrafs de la guia. En aquest apartat se’ns informa que la majoria de fotografies són de Ramón Dimas i se’ns diu de manera concreta quines fotografies són d’altres col·laboradors i en quines pàgines es troben. Els altres fotògrafs, amb el nombre de fotografies que cadascun aporta a la guia entre parèntesis, són els següents: Arxiu Mas (48), Finezas (9), Català-Roca (7), Espinàs (3), Foto Palacio (3), Foto Institut del Teatre (2), Foto Pic (1), Sanchis (1). Cal assenyalar que hi ha alguns errors en la indicació de la pàgina en què es troba cada fotografia. La resta de fotografies, fins a un nombre total de 383, corresponen al reportatge de Ramon Dimas. Deixaré l’anàlisi de les fotografies que acompanyen El País Valenciano per a l’apartat final d’aquest capítol, que dedicaré específicament als paratextos gràfics.