Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн
77 страница из 96
La «Introducción general» d’El País Valenciano es divideix en cinc apartats, que tenen una llargada bastant equilibrada: «La tierra», «La historia», «La gente», «La vida» i «La riqueza». El grau de coherència entre aquests apartats és altíssim. De fet, la coherència textual, amb referències internes contínues, és un dels trets més característics del discurs fusterià, tant a nivell microtextual com a nivell macrotextual o fins i tot intertextual –si apliquem aquest darrer concepte a la relació entre diferents llibres fusterians–, com comprovarem una mica més endavant.
3.1 «La tierra»
El primer apartat de la «Introducción general» d’El País Valenciano, «La tierra», s’inicia amb la referència als tòpics tradicionalment emprats en la descripció del territori valencià, com ja he comentat unes pàgines més amunt. Després de citar Cabanilles com a autoritat per a donar suport al seu punt de vista –tractaré les citacions d’El País Valenciano, de manera detallada i conjunta, amb posterioritat–, Fuster explota la identificació de la geografia valenciana amb la fertilitat absoluta. Concentra totes les manifestacions laudatòries en l’expressió «Valencia, jardín de flores...». Ara bé, tampoc no diu que sigui una percepció errònia de València, sinó que el que resulta inconvenient és aplicar l’expressió al conjunt del territori. I tot d’una fa la primera connexió amb referents històrics per explicar la «confusión que encierra el tópico» (PV: 10). La confusió, segons Fuster, es genera en l’ambigüitat que aporta el topònim València –i el gentilici que se’n deriva– pel fet que tant la ciutat com el regne reben el mateix nom: