Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

75 страница из 96

Si ens circumscrivim al context immediat de la col·lecció, podríem dir que més de la meitat de les guies tenen pròlegs d’aquest tipus. En aquests pròlegs trobem diferents línies argumentals. La majoria dels autors ens parlen de l’encàrrec i de la tipologia a què s’adscriu la seva guia. Hi especifiquen, més d’una vegada, si són de l’estil de les Baedeker i les Michelin o no –no ho solen ser, de fet.

Com dic, però, la guia de Fuster no té aquest tipus de pròleg, tot i que el de Sueca és molt partidari dels pròlegs explicatius. Ja sia perquè provenen de publicacions independents anteriors, perquè són notes del seu dietari, perquè són el resultat d’aplegar papers, perquè són un encàrrec, perquè..., el cas és que gairebé tots els seus llibres tenen uns mots preliminars en què ens n’explica el perquè. El País Valenciano no té aquest tipus de pròleg i cal insistir-hi, atès que, vist amb perspectiva, potser és dels que més l’hauria necessitat. Crec que si no en té és potser per la mateixa raó per la qual Fuster va dedicar el llibre als seus pares: veia El País Valenciano gairebé exclusivament com una guia i, per tant, el considerava del tot innocent, amb la qual cosa no pensava que necessités cap element preliminar explicatiu. «El País Valenciano fou confeccionat sense propòsits “maliciosos”», afirmarà (OC3: 11). La guia, però –ja ho he comentat–, no era tan innocent com ell –potser innocentment– pensava.