Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

79 страница из 96

Però ara m’interessa destacar-ne només l’exhibició del jo: un jo que és esborrat en el cas d’altres tipus de discurs, semblants al de l’assaig però ocultadors del procés subjectiu on l’escriptor delibera entre bastidors. El discurs didàctic, per exemple, no es pot permetre la mostració dels dubtes, de la sotsobra de l’autor, de les seues contradiccions: ha d’aparèixer monolític. L’assagista, en canvi, que es presenta davant del lector «en mànegues de camisa», posa sobre la taula pública una confessió.

El jo fusterià també és del tot present –insistent, diria jo– en El País Valenciano, i això que podríem concloure que el discurs associat a la guia turística podria tenir en alguns moments determinades característiques pròpies del discurs didàctic: en la descripció geogràfica, per exemple, del tot imprescindible. Tanmateix, no és el moment de prendre aquesta derivació.

Estàvem analitzant la confusió associada al topònim València. Doncs bé, Fuster, en haver-la mostrada i explicada des del punt de vista històric, proposa al seu lector un pacte: