Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

83 страница из 96

El que segurament pot resultar, d’entrada, una mica colpidor en el context que estudiem és que Iborra afirmi que Fuster «mai no s’hi para [en els paisatges] per fer-ne literatura». De fet, jo diria que l’únic que el motiva d’un paisatge és precisament fer-ne literatura, sempre que no entenguem aquesta creació literària en termes de creació lírica. No debades, com ja hem vist, Fuster insisteix a definir El País Valenciano com un llibre «merament literari» en el pròleg a la segona edició de Nosaltres, els valencians i en la introducció de Viatge pel País Valencià. Però és que, a més a més, en El País Valenciano mateix també fa servir la mateixa expressió, a manera de declaració de principis, quan, ja ben avançat el llibre, justifica el retorn a la Ribera del Xúquer per parlar-nos de «lo mejor y más pletórico del paisaje naranjero», després d’haver-nos fet visitar Xàtiva, Gandia i l’Albufera:

También en este caso quiero subrayar el alcance meramente literario de mis recorridos. Al turista real le convendría, sin duda, desglosarlo en etapas y sobre todo, mapa en mano, buscarse atajos distintos y paradas más cómodas. (PV: 365-366)