Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

84 страница из 96

És ben cert, tanmateix, que el lirisme que trobem en bastants passatges de Pla, no el trobarem habitualment en Fuster. I quan el trobarem, no serà tan intens. Menys habitual encara és el to narratiu, que també apareix de tant en tant en les guies de l’empordanès. Els records i les anècdotes personals són pràcticament inexistents en l’obra de descripció del territori de Joan Fuster. A tot estirar, en veurem en algun fragment de L’Albufera de València, i també administrats en dosis molt petites, amb comptagotes. Fixem-nos com, de fet, la seva manera de descriure el territori és del tot literària, no en el sentit de fer-ne una descripció literaturitzada –lírica o no– sinó en el sentit d’emprar la literatura, els referents literaris, per a introduir-nos els diferents territoris. Potser, ben mirat, és en aquest sentit que cal entendre l’expressió d’Iborra i, per tant, cal estar-hi del tot d’acord. En el cas concret de l’apartat «La tierra» els referents literaris de Fuster són Blasco Ibáñez, Azorín i Gabriel Miró, en el que serà un avançament dels tres autors que resultaran fonamentals en El País Valenciano, i, també, Gaspar Escolano, que és qui hi ha darrere el «viejo cronista»: