Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн
80 страница из 96
Nosotros –yo, y el lector conmigo– nos defenderemos, desde un principio, de la anfibología y de sus incómodas consecuencias. (PV: 10)
El pacte, que en certa manera no s’arriba a explicitar, és denominar «País Valenciano» el territori que està descrivint.6 En aquesta darrera citació hi ha un altre element primordial i definitori –també insistent– d’El País Valenciano i del conjunt de la prosa fusteriana: la presència del lector. Analitzaré aquesta presència, així mateix, més endavant.
Resolta la problemàtica terminològica, Fuster entra en la descripció de la «tierra» i, per tant, en el terreny de la geografia física, marcada principalment per la dualitat costa i muntanya, horta i secà. Una dualitat que desembocarà, sobretot per l’efecte del repoblament posterior a la conquesta, en una dualitat humana tan intensa que el que Fuster considera difícil és trobar-hi la unitat o, més concretament, la causa que hi dóna unitat, la raó que ens converteix en poble, en un poble.
La descripció que trobem en el parell de paràgrafs que dedica a explicar la dualitat geogràfica que acabo d’esmentar és bastant superficial, si la comparem, per exemple, amb la detalladíssima descripció que fa Josep Pla en la seva Guía de Mallorca, Menorca e Ibiza de la geologia de les diferents illes balears. En tot moment, la descripció fusteriana està mancada de dades geogràfiques concretes, que sí que trobàvem en Pla. Una primera explicació, ens l’ofereix Josep Iborra: