Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

76 страница из 96

Veurem més endavant que part de la informació estrictament paratextual que podríem haver trobat en un pròleg d’aquest tipus a El País Valenciano, la trobarem en la introducció a Viatge pel País Valencià. Òbviament, passada gairebé una dècada des que El País Valenciano es publica per primera vegada, Fuster pot reflexionar sobre els aspectes a què m’he referit. És cert, però, que aquest pròleg se centra més a analitzar la recepció que l’obra va tenir i a mostrar les estratègies discursives de la recontextualització que representa la traducció.

Dit tot això, centrem-nos en la «Introducción general» d’El País Valenciano. Insisteixo: aquesta introducció és ja una introducció al país. És una part substancial d’El País Valenciano –l’essencial, m’atreviria a afirmar–, i no sols per l’extensió. Ocupa de la pàgina 9 a la pàgina 114, és a dir, una mica més d’una cinquena part del llibre. La sensació general que es té en llegir-la és que, temàticament, recorda molt l’altre gran llibre de Joan Fuster del 1962, Nosaltres, els valencians, que ja he anat esmentant. I, també, l’opuscle Qüestió de noms, publicat el mateix any. Ho veurem ara mateix, però podríem concloure que la introducció d’El País Valenciano és com l’alter ego de Nosaltres, els valencians però en versió, diguem-ne, més relaxada, més literària. Tots tres textos –els dos llibres redactats en català i la «Introducción general» d’El País Valenciano– tenen com a tema central l’anàlisi de la nostra identitat nacional. És en aquest sentit temàtic que El País Valenciano perdrà tota la innocència i prendrà, per a alguns, els matisos «maliciosos» que Fuster afirmava voler evitar. Ferran Archilés (2012) ha aplicat el punt de vista de l’historiador a l’anàlisi d’aquests llibres. Especialment interessant resulta el capítol «El País Valenciano: la “psicologia col·lectiva” d’un poble a mig fer» (pp. 103-132), al qual remeto com a complement al que jo tractaré des de l’òptica de l’anàlisi del discurs.

Правообладателям