Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

74 страница из 96

A continuació, pàgines 521-524, hi ha un «Índice de ilustraciones» amb tots els peus de fotografia i el nombre de la pàgina en què es troben, agrupades per cadascun dels capítols de la guia, és a dir, la «Introducción general» i els diferents itineraris. El llibre acaba amb un «Índice de materias» o índex general, pàgines 525-527, i el colofó següent, compost en versaleta, en la pàgina 528:

ESTE LIBRO SE ACABÓ DE IMPRIMIR EL 30 DE SEPTIEMBRE DE 1962; EL TEXTO, EN LA CASA DE AGUSTÍN NÚÑEZ, IMPRESOR, CALLE PARÍS, 208, BARCELONA; LAS ILUSTRACIONES EN HUECOGRABADO Y LA SOBRECUBIERTA, EN LOS TALLERES DE HERACLIO FOURNIER, S. A., VITORIA;

LOS MAPAS, EN TIPOGRAFÍA ARS, BARCELONA.

De tot aquest aparat paratextual, l’únic que es mantindrà en la traducció catalana publicada per Edicions 62 serà l’índex general. Com he dit, en desapareix la dedicatòria, però també les fotografies –i, consegüentment, els peus de fotografia–, l’índex de noms i el colofó.

3. LA «INTRODUCCIÓN GENERAL»

La guia de Joan Fuster, tot i tenir, com acabem de veure, una introducció general, no té realment un pròleg, o una introducció al llibre, com solem trobar en la major part dels seus llibres i com trobem en altres guies de la col·lecció «Guías de España». Em refereixo, és clar, a aquella mena d’introducció –pot presentar-se sota diferents etiquetes: pròleg, prefaci, preàmbul, mots preliminars, advertiment, nota introductòria, introducció...– en què es justifica el llibre, en què se n’expliquen els motius i les intencions, en què se’ns parla dels responsables de l’encàrrec o dels impulsos que han dut l’autor a escriure’l.