Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

69 страница из 96

L’altre element important del text de la sobrecoberta d’El País Valenciano –que, a més a més, es relaciona amb aquest incís que acabo de fer– és l’explicitació d’un altre dels objectius primordials del llibre de Fuster: «hallar la personalidad que define a la totalidad de un pueblo». Com més endavant crec que podré demostrar, aquest aspecte és el que fa connectar El País Valenciano i Nosaltres, els valencians, dos llibres que sovint han estat presentats com a radicalment diferents però que tenen punts de convergència més que evidents –més enllà de l’obvietat de versar sobre el mateix territori. Fuster mateix, certament, va influir profundament en aquesta percepció divergent. D’una banda, com ja hem vist en la citació anterior –i com insisteix en la introducció al llibre i en el pròleg a la segona edició–, ens presenta Nosaltres, els valencians com el «primer intent seriós» d’analitzar els valencians actuals amb «decisió de futur», a partir d’una revisió del nostre passat feta amb perspectiva històrica, social, econòmica i cultural. Per a això, parteix d’un «apriorisme militant» (NV: 11) que consisteix a deixar clara la seva adscripció nacional. De l’altra banda, afirma que El País Valenciano és un llibre «merament literari» (NV2: 9), una guia «informativa, una mica –molt– apologètica, i, en alguns aspectes, tocada d’efusió» (OC3: 11), és a dir, un llibre neutre, del tot innocent. I no, El País Valenciano, afortunadament, no és tan innocent ni tan neutre com Fuster ens vol fer creure. Reprendré aquesta línia argumental una mica més endavant.