Читать книгу El dit sobre el mapa. Joan Fuster i la descripció del territori онлайн

66 страница из 96

Com veiem, és la voluntat de superar el tòpic la que remarquen els editors en aquest text, que ja avança, a més a més, algun dels motius de la confusió. Podríem dir que és comprensible que sigui aquest l’aspecte que els editors volen subratllar, perquè és, en certa manera, el que domina tot el El País Valenciano. No sols aquest text de la solapa s’inicia parlant dels tòpics sobre el País Valencià que cal superar, sinó que el llibre mateix començarà amb aquesta òptica. Això, que segurament no hauria de ser cap sorpresa avui, devia copsar en el moment en què va aparèixer la guia de Fuster. D’una banda, perquè la tendència de les guies en general –i no estic parlant ara precisament de les de Destino– és justament la de donar prioritat als tòpics, sobretot si són laudatoris, i accentuarlos. De l’altra banda, perquè els llibres descriptius del territori valencià gairebé sempre havien agafat aquest camí escassament crític. Recordem en aquest sentit –ja ho he apuntat en el capítol I– com Vicenç Rosselló insistia a mostrar-nos el to ditiràmbic que solen tenir les societats sucursalistes en descriure el seu territori. I jo diria que l’apreciació és bàsicament aplicable a totes les societats i molt general entre les guies turístiques.